Matthew T
1. Totes aquestes paraules porten accent a la vocal tònica. Poseu-l’hi.
cantare comite mossen café apren
enten pure alé pages impres
irlandes cinqué nomes entes també
consomé congres gairebe fare interes
aixo resso boiros aficio ambdos
espos preso arros coto refos
exclos allò pero sino curios
talos glorios repos difos inclos
2. Les paraules següents són totes agudes. Poseu l’accent a les que n’hagin de portar.
riuet colliu dema permis aniran
algun llumins Ramon porro avis
aixi crosto votacio anireu Ferran
proces respon cigro campio espai
3. Aquestes són totes planes. Accentueu les que calgui.
corriem deies telefon debil reiem
escrivia origens parlavem orfe fessin
xerif llapis avisaven nuvol diguessiu
feieu cantaveu fenomen sortieu cervol
4. En aquesta llista de paraules només les esdrúixoles porten accent. Poseu-l’hi.
Grecia espaiosa patiria trajectoria mengessin
artilleria polvora Letonia policia camera
academia esglesia pertinent ferestega origen
palauet hostilitat ciencia exigua dolcissima
5. Com hauríem
d’escriure correctament aquestes paraules tenint en compte la posició
de la síl·laba tònica? Poseu-hi els accents que calguin.
hoquei olimpiades dioptria xassis elit
xandall medul·la viking reptil periode
atmosfera interfon pneumonia termostat tulipa
isobara missil futbol textil omoplat
6. En aquestes frases hi falten tot d’accents diacrítics. Poseu-los-hi.
1. El meu net te un os de la ma mes llarg del que es normal.
2. Si ara em dius que si que vens a fer la volta al mon no se pas que et puc dir per no fer-la.
3. Te mes son des que dorm com un soc ara que sap que no deu res.
4. Ha molt el sucre per endolcir la mousse de mores que us vol oferir per postres.
5. Els bens de l’acusat son un pel mes reduïts del que creu el seu advocat.
7. Accentueu el text següent. Tingueu en compte que hi falten 30 accents.
Abans-d’ahir no
se que va passar, pero nomes recordó que despres d’arribar a casa varem
asseure’ns al sofa perque voliem veure que feien a la tele i ens varem
adormir. I fins avui, que es dissabte, no ens hem despertat.
Jo em trobo be,
no obstant el mal de cap de que em ressentó. El Ramon, pero, encara te
son i es passeja per la masia com una anima que cerca repos. Que hauriem
de dir que ens ha succeït? Per que hem dormit aquest munt d’hores? Es
potser perque en l’ultím apat que ferem haviem pres un cafe espes amb un
gust estranyament curios?
8. I ara accentueu aquest altre en què en falten 27.
El cotxe es va
aturar del tot al semafor que hi ha a la cantonada dels carrers Corsega i
Sicilía. La Maria no sabia per que. I si no hi havia benzina al
diposit? I si hi havia algun problema mecanic? Com que no sabia que fer,
va trucar a la seva companyia d’assegurances amb l’estupída pretensio
que li poguessin resoldre el problema. Despres de premer els numeros que
indicava la targeta que li havien lliurat en contractar l’assegurança,
va sonar una d’aquelles musiques que pretenen ser simpatiques, pero que
poden fer perdre la paciencia a l’usuari mes sofert del mon. Finalment,
li sembla sentir una veu amb un marcat accent frances, pero nomes li ho
sembla, perque amb la cridoria i els claxons dels conductors dels
vehicles no podia sentir res. Allo era un caos!
9. Accentueu ara els fragments d’aquests llibres.
No tenia la
funció sanitaria ni tampoc la d’administrar cures propiament dites, sinó que mes aviat tenia una activitat hospitalaria, en el sentit mes
estricte de la paraula. L’hospital, a recer del monestir, acollía i
alimentava homes i dones pobres, rodamons, pelegrins, infants abandonats
i altres persones malaltes i de vida miserable.
Els religiosos
del monestir de Sant Pere se’n feien carrec i el gestionaven. El centre
es mantenia en part gracies als donatius de molts dels finats que per
guanyar-se mes de pressa el cel ho deixaven indicat aixi en els seus
testaments.
Va ser un vespre,
alla a l’hospital, mentre els monjos repartien el plat de pobres, quan
una dona malalta i mig moribunda va estirar la maniga de l’habit de fra
Basili per explicar-li el que havia vist.
El pont dels jueus, Martí Gironell
La primera cosa
que Teresa Valldaura veie aixi que obri els ulls fou una tortora a
l’ampit de la finestra. Mes petita que un colom, amb el plomatge de
color de cafe amb llet i un collaret negre a mig coll. Quina
desvergonyida. Una angoixa sobtada li estrenye el pit: el dia que
Valldaura havia mort, una tortora havia parrupejat a la finestra. Sabe
que era una tortora perque la Sofia digue: “Miri, mama, una tortora. Tan
salvatges que son…” No se n’havia recordat mai mes. La tortora, abans
d’emprendre el vol, rigue. La Teresa es frega els ulls, es posa una ma
davant de la boca per ofegar un badall i a l’ultim es toca els genolls:
de fusta. Quan estaria a punt d’emprendre el gran viatge, li agradaria
cremar-ho tot: que tot el que havia estimat, mobles, arbres, casa, moris
ences. Purificat. Fora records!
Mirall trencat, Mercè Rodoreda
Aquell any
[1988], l’autor angloindi Salman Rushdie va publicar la seva quarta
novel·la, Els versos satanics (la versio catalana va sortir l’any
següent). El titol feia referencia a un suposat afegito fet pel profeta
Muhàmmed a un capitol de l’Alcora, segons el qual era permissible
venerar tres deesses preislamiques, trencant aixi el monoteisme pur del
llibre sagrat. Aquesta referencia, lligada a un capitol que dona una
versio gens ortodoxa de la vida del profeta, va ser suficient perque
l’India, pais amb una important minoria musulmana, prohibis el llibre
tan sols dues setmanes despres de la seva publicacio. Tot seguit, els
musulmans britanics van demandar l’editorial londinenca, i deu països
islamics mes van seguir l’exemple indi i el van prohibir.
La vida després de Déu, ree
