dimecres, 27 de maig del 2015

La descripción

Como escribir una descripción (Pasos y ejercicios)

Escrito por Diego el Jueves 21 de abril del 2011
La descripción es un recurso literario que permite caracterizar un objeto, un paisaje, una persona o un animal.
Para escribir una descripción debes tener en cuenta:
  • Lo que registras a través de los sentidos: “Una luz dorada brota de gigantescas esponjas”.
  • Los datos que te proporcionan tus sensaciones internas: “Saltando de roca en roca refrenábamos nuestro impulso”.
  • Las acciones que realizan personas o animales: “Duros corales blancos se enmarañan en matorrales”.
Recuerda que una buena descripción exige:
  • Observación del objeto, persona, animal o paisaje a describir.
  • Selección de las cualidades más importantes para evitar una excesiva enumeración.
  • Organización y composición a partir de las características seleccionadas.

Ejercicio: Observa atentamente la siguiente imagen

Como escribir una descripcion
1) Realiza una lista de los elementos que la componen. Luego agrega a cada uno de los objetos adjetivos que los caractericen.
Por ejemplo: el cielo –> luminoso, claro
Escribe una descripción y colócale el titulo que la imagen sugiera.
2) Dados los siguientes sustantivos y adjetivos, utilízalos en un ejercicio de descripción. No es necesario que los ubiques en el mismo orden en que aquí aparecen.
Cielo, zapatillas, amarillo, sorprendente, gusanos.
3) A veces ciertos hechos provocan sensaciones que solamente nosotros sentimos. Por ejemplo:
El maestro me pidió el trabajo y yo sentí que mi estómago se retorcía como una goma de mascar.
¿Recuerdas que te haya ocurrido alguna vez algo parecido?. Realiza una breve narración , en donde se incluya especialmente la descripción de estas sensaciones internas.

Interrogants i desigs

Interrogants i desigs

Quant de temps haurem d'esperar
perquè es desvetllin els nostres somnis,
vestits d'una felicitat cobejada
i amarats d’una dolça relació casolana?

Quant de temps haurem d'esperar
per deixar de veure pensaments vexats,
... llibertats anihilades, indecències disfressades,
aviors ignorades i dignitats exterminades?

Quant de temps haurem d'esperar
perquè ens deixin ser qui som,
i no haver de viure en un món inventat
pels que manen, amb el cor estressat?.

Quant de temps haurem d'esperar
per sentir la nostra terra lliure,
amb el rostoll sec i la fruita humida,
on es puguin recollir las llavors de la vida?.

Quant de temps hem d'esperar,
perquè no ens tornin a humiliar?
1. Comenta aquest poema. Explica amb les teves paraules el que diu.
Aquest poema trata de que una persona vol estar amb una altre i lo que volen es viure la seva vida,
volen estar sols i disfrutar de la seva vida i no volen ser humiliades.
2. Fes una anàlisi mètrica del poema (Número d'estrofes i versos, tipus de rima).
Número d'estrofes:4estrofes.
Versos:18versos.
Rima:Asonant.
 
 3. Opinió personal.
La meva opinió sobre aquest poema es que m'ha agradat perquè trata
 d'una parella que volen viure feliços.

divendres, 22 de maig del 2015

ENTRADA LLIURE.


PIT BIKES
 Les pit bike son motos que s'utilizen per anar per boxes i tambe are han anat fent modelos i s'han modernitzat i per aixo esta de moda tenirne una per cada un del al·lots/es que lis agradin les coses de motors.Els modelos que mes es venen son: BBR, IMR , MONSTERPRO, REBEL MASTER , RAV RIDERS,PIT SPORT...

Resultado de imagen de pit bikes   

dimecres, 20 de maig del 2015

Comenta quinze dels trenta-tres refranys sobre el sol que tens a continuació, explica el seu contingut i diguès per què t'han cridat l'atenció. 


                                               Dites populars i refranys del sol


Sembla que per fi el sol comença a prendre possessió del temps (ganes tenim) i que la primavera campi realment per tot arreu. Després d'aquest llarg hivern necessitam ja l'escalfor del sol. Per a donar-li la benvinguda, he seleccionat un grapat de dites i refranys d'aquest astre.

Dites populars i refranys del sol

Aigua de juliol encén el sol
Si plou en aquest mes, la collita serà bonaAl juliol, trau les garbes al sol
 Convé que perden humitat perquè no es podrisquen
 Al mes de Juliol, a l'era hi fa bon sol
La sega i la batuda són els treballs agrícoles més durs per a humans i bèsties, perquè els cereals es fan en grans espais
Any de sol, any d'alegria
Les penes, com les ferides, se'n van o dolen menys els dies assolellats, que alegren l'esperit i cicatritzen
Bon sol per Sant Jordi i Sant Marc i podràs veure el vi a raig
Bon Sant Jordi i Santa Creu, hi haurà vi per tot arreu
Corona de sol mulla els pastors, corona de lluna pastors eixuga
Els halos solars o parhelis són anunci de pluja, mentre que els halos lunars són un clar
 Crema més el sol d'Abril que el de tot l'estiu
Quan canta el mussol pel Gener, és que més fred 
De l'aigua d'octubre i de sol de maig, naix el blat

Del sol d'hivern i de núvols d'estiu, enganyats eixiu
 Adverteix que són enganyosos perquè l'un no calfa i l'altra no és persistent
El sol de març porta refredats
 El sol de març perjudica les persones
El sol de juny estalvia llum
 El sol ha sortit i ha fet cluc, no pensis, pagès, en res d'eixut
El sol de Març es nota set anys a la cara
 En aquesta època, el sol no crema i es treballa bé al camp
El sol ha sortit i ha fet cluc, no pensis, pagès, en res d'eixut
 Sembla que per fi el sol comença a prendre possessió del temps 
El sol, a l'hivern enmadrat, es lleva tard i s'acotxa avia.
  Sembla que per fi el sol comença a prendre possessió del temps
En presència del sol, poca llum és gresol
 Hivern molt assolellat, estiu molt ventat
Hivern molt assolellat, estiu molt ventat

Pel Juny, molt sol i molta son
 És l'època ideal per al treball al camp de sol a sol
Pel juliol, pobres dels que estan al sol 
Pel juliol, set i suor. Pel juliol, beure, suar
Per l’advent, posa’t al sol i guarda’t del vent
Per l’Octubre, fuig de l’ombra i busca el sol
Pluja d'Abril i sol de tardor, solen fer l'any millor
Quan el sol es pon amb capa, de tres dies no se'n escapa
Quan plou i fa sol, passeja el caragol
Quan surt el sol, surt per a tothom
Qui té sol, que més vol?
Rojor al vespre, sol a la finestra
Sol blanc, senyal de fang
Sol de febrer, emmascara com un calderer
Sol eixint, Déu ens do un bon pensament
Sol i aigua, temps de Març
Sol matiner no dura dia sencer
Sol que pica, aigua segura
Vent de llevant, sol triomfant

divendres, 15 de maig del 2015

1. Cerca informació sobre l'eqüicultura, penja imatges també.
L'aqüicultura és la tecnologia aplicada a la cria, reproducció i cultiu de les espècies que viuen en l'aigua salada o dolça, tant siguin animals com vegetals.


  2. Cerca al diari www.dbalears.cat una notícia, una crònica i un reportatge. Penja-ho al teu blog amb imatges incorporades i n'expliques les característiques de cada una i les diferències.
RAFAEL NADAL VS. MARSEL ILHAN

El tenista mallorquín Rafa Nadal consiguió este jueves el billete para los cuartos de final del torneo de Roma, quinto Masters 1.000 de la temporada, después de firmar un buen partido ante el estadounidense John Isner, al que derrotó en dos mangas por un doble 6-4.
Después del 'aperitivo' que le supuso el turco Marsel Ilhan, el 'manacorí' afrontaba un test mucho más serie ante un rival que, pese a estar lejos de su mejor hábitat, la pista dura donde su saque y su 'drive' son demoledores, siempre había creado problemas al exnúmero uno del mundo en la arcilla roja.
La mejor prueba había sido en el mes de abril, en el Masters 1.000 de Montecarlo, donde el de Greensboro había forzado los tres parciales y había aguantado casi dos horas y media de partido, pero en esta ocasión Nadal recuperó un muy buen nivel y solventó el partido en una hora menos y con menos sufrimiento que en el Principado.
Y es que Isner no se salió de su habitual guión, con mucha agresividad que le llevó al alternar 'winners' con errores no forzados, pero se topó con un tenista español que hizo uno de sus mejores partidos desde su retorno, que dominó los peloteos desde el fondo y que únicamente concedió tres errores no forzados, faceta sobre la que basa sus victorias, con el añadido de aderezarlos con un buen caudal de ganadores (17).
Pero pese a todo, Isner no puso un 'camino de rosas'. Desde su derrota en Montecarlo, llevaba ganados 84 servicios consecutivos y ofreció pocos resquicios, pero esta vez Nadal no perdonó y los aprovechó sobre todo en el segundo set que discurría apretado, mientras que con su saque no le dejó la más mínima oportunidad al americano.
Desde el inicio, el jugador de Manacor estuvo muy asentado y esperando que apareciesen sus oportunidades al resto. Las primeras fueron en el primer juego, pero el estadounidense salvó un 0-40 que auguraba dificultades, pero el español no dejó pasar la siguiente ocasión en el quinto juego, para romper y coger una ventaja que ya no soltaría.
Con el primer set en el bolsillo, Nadal no bajó el ritmo en el segundo. Continuó sin cometer errores de partidos anteriores y controlando a su rival que, en cambio, respondía amparado en su poderoso saque con el que no dio tanto respiro al balear.
Sin embargo, Nadal no perdió la calma, confiado en su buen tenis. Isner salvó un problema en el séptimo juego, pero no aguantó la presión en el noveno y tuvo que ceder su servicio. El estadounidense intentó jugar sus bazas desde el resto, pero el exnúmero uno del mundo cerró sin complicaciones su pase a los cuartos donde espera al ganador del partido entre Stanislas Wawrinka y Dominic Thiem.

dimecres, 13 de maig del 2015

EL SUBSTANTIU-GÈNERE (EXPLICACIÓ TEÒRICA)




A) Generalment s'afegeix una -a al masculí

nét - neta
fillol - fillola
idoni - idonia

De vegades l'última consonant es modifica:

(p--ba) llop - lloba
(t--da) nebot - neboda

serf - 
(s--ss) gos - gossos
(u--va) jueu -jueva
 (l--l·la) Marcel - marcel·la

B) Els substantius acabats en -e, -o, -u àtones solen fer el femení canviant aquestes vocals per -a:


pediatre - pediatra

alumne - alumna
monjo -monja

 verro - verra
Andreu -andreva

 reu - rea


C) En alguns casos s'afegeix al masculí les terminacions -na, -ina, essa:


orfe - òrfena
cosí - cosina
heroi - heronia

Angel - angelina
tigre - trigessa



D) Alguns tenen unes terminacions pròpies:


(or--riu)
actor - actriu
emperador - emperatriu



(òleg--òloga)
sociòleg - sociòloga
filòleg -filologa


E) masculí a partir de femení:

bruixa - bruixot
dida - did


F) Masculins i femenins amb arrel diferent:

amo - ama
marrà - bruta

ase - somera
boc -  cabra
gendre - nora
cavall - llegua

G) De vegades la mateixa forma serveix per designar els dos gèneres:


acabats en:

(-aire) el/la cantaire
(-ista) el/la modista
(-cida) el/la parricida
(-ta) el/la gimnasta


altres d'una sola terminació, molts dels quals provenen d'adjectius:

noble
jove
salvatge
màrtir
conserge

el mar - la mar
un art - una art
el vessant - la vessant


H) Noms d'animals que són invariables:

el rossinyol mascle - el rossinyol femella
la sargantana mascle - la sargantana femella




I) Substantius que canvien de significat segons el gènere, fes una frase amb 5 de cada grup:


el canal (riu)
la canal (canonada, conducte)

un editorial (article)
una editorial (empresa)

el fi (objectiu)
la fi (finalitat)

el llum (aparell)
la llum (claror)

un ordre (contrari de desordre)
una ordre (manament)

el planeta (astre)
la planeta (destí d'una persona)

el son (dormida, fer un son)
la son (ganes de dormir)

el terra (sòl, paviment)
la terra (tots els altres sentits)

el clau (de clavar)
la clau (d'obrir i tancar)

el còlera (epidèmia)
la còlera (ira, ràbia)

el pols (batec)
la pols (partícules)

el pudor (modèstia)
la pudor (mala olor)

el vall (excavació, fossat)
la vall (depressió entre muntanyes)




J) Sovint s'usen malament:


Són masculins:

els afores
un anell
un aventatge
el compte
el corrent
el costum
el deute
el dupte
un escafandre
els espinacs
un estratagema
el front
el titella
un interviu
el llegum
el lleixiu
el marge
un ordre (religiós)
un orgue
el pebre
el pendent
el senyal
els tèrmits (insectes)


Són femenins:

una amargor
la claror
una esplendor
una olor
la remor
la resplendor
la suor
una allau
una anàlisi
una àgape (àpat d'amics)
una àncora
una au
una aroma
la cercavila
la dent
la marató
la nespra
les postres
la síncope (pèrdua de consciència; LIN pèrdua d'elements fonològics)
la síndrome
la sida
la frescor

diumenge, 10 de maig del 2015

1– LA MODALIDAD
Llamamos MODALIDAD a la actitud del hablante ante lo que expresa, si lo declara, lo pregunta, lo ordena, etc. Para ello, se sirve de elementos lingüísticos como
  • el modo verbal,
  • la entonación,
  • adverbios o expresiones que complementan a toda la oración (COr): ojalá, quizá,…
  • perífrasis verbales modales (tener que + infinitivo, deber + infinitivo, deber de + infinitivo,…)

2– TIPOS DE ORACIONES
Según la actitud del hablante las oraciones se clasifican en:
  • Enunciativas: expresan la oración como real y objetiva. Esta modalidad es propia de la función representativa del lenguaje y su modo verbal es el indicativo.
 No he llegado a tiempo y me han cerrado la puerta.
  • Interrogativas: sirven para formular preguntas. Corresponden a la función apelativa del lenguaje. Pueden ser totales(preguntan por la totalidad del enunciado) o parciales (preguntan por algún elemento de la oración que el hablante desconoce, mediante pronombres, determinantes o adverbios interrogativos).
¿Tienes hermanos?
¿Cuántos hermanos tienes?
¿Qué tienes?
Todos estos ejemplos son interrogativas directas, pero también podemos preguntar de forma indirecta –interrogativas indirectas-, haciendo depender la interrogativa de un verbo de “lengua” o “pensamiento”:
Al tratarse de oraciones compuestas por subordinación, la modalidad la marca el verbo principal (entiendo, sé), por lo que estas oraciones tendrían modalidad enunciativa.
No entiendo cómo puedes hacerlo así
No  si debo decírtelo.
  • Exclamativas: expresan una mayor implicación afectiva del emisor en aquello que dice. Su entonación es enfática y fácilmente reconocible. Esta modalidad se corresponde con la función expresiva del lenguaje, y en la escritura la marcamos con los signos de exclamación.
¡Pero qué tarde vienes! ¡Ya nos han cerrado la puerta! 
  • Exhortativas: las utilizamos cuando ordenamos, pedimos, prohibimos o animamos. Es la modalidad de la función apelativa o conativa del lenguaje. Exigen una respuesta no verbal del interlocutor, lo que queremos es que haga algo, no que nos responda. Su modo verbal es el imperativo en las afirmativas y el subjuntivo en las negativas.
 Ven aquí ahora mismo.
Dame dinero, mamá.
No hagas eso.
Anímate, hombre.
  • Desiderativas u Optativas: expresan deseo. Llevan el verbo en subjuntivo y complementos oracionales (ojalá, así, que). Suelen tener entonación exclamativa.
 ¡Ojalá hubiera viajado más cuando era joven!
¡Así te vaya bien!
¡Que disfrutéis! 
  • Dubitativas: sirven para expresar duda o posibilidad. Por eso, su modo verbal es el subjuntivo, aunque puede aparecer el indicativo, porque son muchos los recursos de que dispone el castellano para manifestar esta modalidad (complementos oracionales, futuro de indicativo, condicional, perífrasis verbales).
 Puede que vaya al cine esta tarde.
Quizá hoy vuelva tarde a casa.
Acaso lo pueda acabar en un par de horas.
Posiblemente no podamos ir a casa de tu abuela.
Serán tus amigos; abre tú.

SABER MÁS
La negación se puede superponer a cualquier modalidad. Lo más frecuente es que aparezca el adverbio no delante del verbo (No digas que no te quiero), pero existen también otras expresiones:
  • Nunca he dicho eso.
  • Jamás hemos pisado ese antro.
  • En mi vida he visto tal cosa.
  • En absoluto ha querido ofenderte.
  • Tampoco te pongas así.
En una oración puede haber dos expresiones negativas. En ese caso, no aparecerá delante del verbo y la otra expresión, detrás:
  • No he querido verla tampoco, y no * Tampoco no he querido verla.

ACTIVIDADES
1– Identifica la modalidad oracional de estos enunciados. Date cuenta de que algunos son oraciones compuestas y que cada una de ellas puede tener diferente modalidad:
  • ¿Qué tal te encuentras hoy? interogativa
  • No me lo habían dicho hasta hace un momento nagativa
  • ¡Hemos aprobado! exclamativa
  • ¿Acaso estás sin antivirus? Cómpralo ahora mismo. Interogativa directa
  • Así le salga el dinero por las orejas. afirmativas
  • Venga, ríete un poco, que no es para tanto.imperativas
  • Por favor, acompáñame a la compra.afirmativa
  • ¡Que llegue ya el verano, por favor! Exclamacion
  • Puede que esté dormida. dubitativa
  • Quizá no se haya enterado de que habíamos quedado a las cinco.dubitativa
  • Si llamara tu hermano, dile que me he ido. optativa
  • ¡Cuántas mentiras se oyen! Exclamativa
  • ¿Has hecho ya los deberes? No me lo creo. Interogativa
  • No llevo reloj, pero serán las tres más afirmatva
2– Escribe dos oraciones con cada una de las modalidades oracionales. Procura utilizar expresiones distintas a las empleadas en las oraciones del ejercicio anterior. 
3– En la oración“¿Puede que tu padre no se haya enterado todavía de lo que te pasa?”, ¿crees que se han superpuesto distintas actitudes del hablante? Si así fuera,¿predomina alguna? ¿Podrías llegar a alguna conclusión general y razonada acerca de la superposición de modalidades en la oración? Explícala.
4– Clasifica en totales y parciales, y en directas e indirectas, estas oraciones interrogativas:
  • ¿Llevas dinero para el cine?
  • Dime si llevas dinero para el cine.
  • ¿Cuánto dinero llevas para el cine?
  • No sé cuánto dinero llevas para el cine.

divendres, 8 de maig del 2015

Crea...



                1. Escriu una història on apareguin els següents personatges: un llibre, una capsa
 màgica, un nin i una ovella. Imaginació al poder!
Això era un dia que varen trobar un llibre per el bosc dins una capsa magica i el nin passetjava les
 ovelles per el bosc i va trobar una capsa i va agafarla i la s'hen va dur a ca seva i cuan va arribar la
 va obrir i va veure que era un libre ben entretengut i una capsa magica i per aixo se la a quedada i no 
la a tornada al bosc.

dimecres, 6 de maig del 2015

Els diferents tipus de famílies

 1. Resumeix el text Els diferents conceptes sobre la família.
Darrerament la família sa convertit amb 
objecte de polèmica, amb molta presència als 
mitjans de 
comunicació i opinions i manifestacions.
2. Fes un comentari personal sobre l'escrit. Què en penses? 
Creus 
que un infant és més feliç en una família tradicional? Raona la
 teva resposta. Trop que esta bastant be el contest . Si que es mes 
content perque la familia fa coses mes guapes que altres.

3. Creus que el lloc on es viu influeix en tenir un tipus de família o
 un altre? (Barri, ciutat, país...). Argumenta la teva resposta.

4. Exposa quin és el teu ideal de família i explica per què.
Es el meu ideal perque per are no a passat res a la meva familia .


          Els diferents conceptes sobre la família

 Darrerament el concepte de família ha esdevingut
 objecte de polèmica, amb molta presència als 
mitjans de comunicació i opinions i manifestacions
 de signe oposat.

Un dels últims episodis d'aquesta polèmica va escaure's
 el 27 de gener de 2008, arran d'un acte al Palau de 
Congressos de Barcelona que aplegà cinc mil assistents
 en defensa de la dita família tradicional, acte contestat
 fora del recinte per un grup que cridava consignes en 
favor de la llibertat sexual, del matrimonis homosexuals 
i del dret d'avortament.

Promogut per algunes entitats cristianes, l'aplec del Palau de Congressos no va estalviar crítiques als governs
 català i espanyol, similars a les expressades en la manifestació feta a Madrid el mes de desembre de l'any
 passat en favor de la família cristiana (l'havia convocat l'arquebisbat d'aquella ciutat). Tots dos actes compartien
 una mateixa idea de fons: que els poders públics volen arraconar la família tradicional, segons que es desprèn de 
la llei que regula el matrimoni homosexual, de la que agilita el divorci i de l'assignatura d'educació sobre ciutadania...

Contra aquesta idea, hom argumenta que hi ha models familiars diversos, i que el reconeixement legal d'aquesta
 diversitat no va contra ningú, sinó que es limita a tenir en compte la pluralitat de fet de la societat.

De la família a les famílies

 Les dades de l'IDESCAT il·lustren la diversitat de models familiars.Sigui com sigui, el cas és que la diversitat de models familiars és inqüestionable. La família tradicional, de pares casats amb fills, continua predominant, però és contrarestada per la proliferació de llars unipersonals, famílies monoparentals (pare o mare amb fills), parelles de fet, parelles sense fills, unions homosexuals, llars compartides... Segons dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (IDESCAT), durant el període 1991-2001 les parelles de fet van passar del 4,48% al 8,68%; les llars unipersonals, del 13,59% al 20,93%; les llars monoparentals, del 8,18% al 8,47%; les parelles sense fills, del 20,88% al 22,41%; en canvi, les famílies amb fills van passar del 52,11% al 40,95%.

El cas de Barcelona...

 El 2001 les llars barcelonines de famílies amb fills sumaven el 30%.Aquesta tendència a la baixa de la família tradicional és més accentuada a Barcelona, segons l'estudi 'Evolució i tendències de les llars, les famílies i les persones a la ciutat de Barcelona'. El 2001 les llars barcelonines de famílies amb fills sumaven poc més del 30%, tan sols quatre punts més que no les llars unipersonals, les que més havien augmentat d'ençà del 1991. Les parelles sense fills ranejaven el 20%; les mares amb fills eren el 7,65%; i els pares amb fills, l'1,49%.

...i, especialment, d'alguns barris

Les llars unipersonals són les primeres a la Ciutat Vella, Gràcia i l'Eixample.Més encara: les llars unipersonals superaven les de pares amb fills als districtes de la Ciutat Vella, Gràcia i l'Eixample, amb percentatges de més del 30% en tots tres casos. L'estudi també exposa que el 2002 els casaments civils van ultrapassar els casaments religiosos, fet general a Catalunya dos anys més tard (el 2004 el 60% dels casaments de Barcelona foren civils).