Invierno en la ciudad: nos abrigamos con poesía / Hivern poètic a la ciutat

Invierno en la ciudad: nos abrigamos con poesía / Hivern poètic a la ciutat

No, encara no estem a l'hivern, però ja fa molt de fred. Les matinades s'omplin de gel i sortir al carrer ens fa molta mandra. Cal abrigar-se molt, de cap a peus, i ficar-se un bon abric, suau i calentet, amb poesia.

Invierno en la ciudad

(José María Plaza)

Uf, qué noche helada.

Hace tanto frío

que no sé si es mío

el pie del final.

Yo no siento nada;

lo toco, lo tocas

y si te equivocas,

a mi me da igual.

Hace tanto frío

que hasta la mirada

tirita, asustada,

¡se va a congelar!

La il·lustració és de Danielle Arbour.

      1. Resume el poema. Que hace mucho frio en navidad i que se tienen que tapar

      2. Tema del poema. Navidad

      3. Analiza formalmente el poema (número de versos, rima, etc...)

     4. Opinión personal

Descripció

Descripció

            1. Fes una entrada lliure. 

 A nadal es fan molts de sopa, dinas i estar amb els amics i estsar renuits amb els familiars  i amics.

           2. Omple el teu blog d'imatges nadalenques (6) i les descrius.

tot va de nadal amb els abres i lo que se va aa nadal.

Nadal...

Nadal...

  

 
                1. Fes una entrada sobre el que esperes d'aquest nadal: el que faràs, on aniràs, amb qui et reuniràs, etc.    

Aquest nadal esper que me dugin molts de dobles i de regals per tenir tot l'any.
Anire a manacor  i a porto cristo amb tots el amics i amb la familia.

Aquest nadal me reunire  uns dies amb la familia i uns dies amb els amics i amiges i a passar l'any nou amb els amics.

                2. Escriu una carta als teus pares... què els demanaries?

Jo lis deman als meus pare un poc de alegria , que no sen fadin tant  i que me deixin un poc de llibertad.

                3. Escriu la teva nadala preferida.

 El vint-i-cinc de desembre,
FUM, FUM, FUM 
ha nascut un minyonet
ros i blanquet, ros i blanquet;
fill de la Verge Maria,
és nat en una establia, 
FUM, FUM, FUM.

El jardinero fiel

El jardinero fiel

        

               1. Fes la sinopsi de la pel·lícula El jardinero fiel: resum, tema, personatges principals i secundaris, espai, temps.
La pelicula va de unes persones metges que van a l'africa i proven els medicaments amb les persones de alla que estan malament i si va be per les persones africanes lis donaran a les altres persones que estiguin malament o que tengis algun virus o alguna malaltia. Justin el personatge principal. Tessa la dona de justin.

               2. Què és el que més caracteritza el personatge principal? Per què?
Que ell sempre esta amb coses de la jardineria. Es la seva pasio.

               3. Què perseguia la protagonista de la pel·lícula? Quins ideals tenia? Creus que era exagerada? Per què? Poder donar els medicaments a les persones que no estan be.

               4. T'agrada la seva història d'amor? És vertader? No gaire. No.

               5. Cerca informació sobre el tràfic de persones.El tràfic de persones o d'esclaus és una activitat de transacció comercial amb ésser huma amb finalitat generalment lucrativa.

               6. Opinió personal de la pel·lícula justificada.
A jo m'agradat bastant amb lo que feien pero hi ha hagut coses que no m'han agradat com lo que feien amb les persones.

Diürn o nocturn?

Diürn o nocturn?

Quin és el millor moment del dia per a tu? Matí, migdia, horabaixa o nit?  Justifica la teva resposta i penja una imatge adient amb el moment del dia que més t'agradi, també un poema.

El meu és el moment del descans, de gaudir de la família i de la comunicació amb aquesta... En definitiva, el moment de descansar.

                                

  CUES D'ESTELS 
Cues d'estels  que baixen fent uns tels  que creixen com els pèls  que naixen com arrels  del nostre cos.  Així com flors. 
Cues d'estels.  S'ajunten els espais. 

                 Ovidi Montllor
                                                                     
LLUNA ESTIMADA 
Lluna blanca, carona trista,  la llum de l'alba te fa petita,  lluna, lluna, lluna de l'alba,  digue'm què esperes per anar a dormir. 
Jo sé què esperes, lluna coqueta:  algú que et faci d'acompanyant,  que et digui coses a cau d'orella  i et prengui el rostre en les seves mans. 
Lluna blanca, carona trista,  la llum de l'alba te fa petita,  lluna, lluna, lluna de l'alba,  digue'm què esperes per anar a dormir. 
Jo sé què esperes, lluna bonica:  vols que m'arribin els teus perfums  i amb els teus ulls plens de melangia  vols emportar-te'm molt lluny, molt lluny. 
Lluna blanca, carona trista,  la llum de l'alba te fa petita,  lluna, lluna, lluna de l'alba,  digue'm què esperes per anar a dormir. 
Jo sé què et passa, lluna estimada:  el teu cor es va enamorar de mi  pro tu ets al cel i jo estic en terra  i no veus camins que ens puguin unir.  Però, oh!  no et desesperis, pàl.lida lluna,  jo sé un camí que podràs seguir:  va fins la vall, entre les muntanyes,  i ajeu-te al riu que ell et durà aquí. 
Lluna blanca, carona trista,  la llum de l'alba te fa petita,  lluna, lluna, lluna de l'alba,  en lloc d'anar-te'n, vine aquí amb mi.                            Pau Riba  

M'ESTIM LA NIT 
Demà no tinc feina  i tal vegada em desperti tard.  M'estim la nit,  perquè sé que tothom dorm  i que el carrer baixa buit de silenci.  M'estim la nit,  perquè de dia no es veuen les estrelles  ni se sent el soroll dels camions del fems.  M'estim la nit,  perquè la nit és somni,  i el somni és...  és un llac d'aigües cristal•lines  on els cignes marxen cap al sol  i els xiprers siulen tranquils  vora una tomba oblidada.  M'estim la nit,  perquè la nit pot ser dia.                              Pau Riba

 El moment que mes m'agrada es cuan sortim de classe , que es una  hora de dinar  i tambe els dies que no hi ha escola poder fer lo que vols i dormir bastant.

Ding-dong!

                      El timbre sona!

La família és puntual.

Tothom arriba d'hora.

            És el dinar de Nadal.

Tenim escudella,

carn d'olla

i un pollastre

               gros i farcit,

també neules i torrons...

            cada menja, un requisit!

Educació per al consum

Educació per al consum

  

   Aquests dies m'he interessat per tot tipus d'escrits que parlaven sobre l'educació per al consum responsable i m'han fet reflexionar molt. Sempre m'he trobat amb poques eines per a transmetre una bona educació per a un consum responsable i, sempre va bé escoltar altres veus que ens ajudin a fer-ho.

                   Segons Jaume Torroella, pedagog, la crisi actual és una bona oportunitat per tornar a accentuar des de l'escola els valors del consum responsable. Podem fer servir aquesta crisi per a millorar el nostre desenvolupament personal i social, i per tornar a donar valor a les persones i a les coses. També s'ha de fer des de la família, evidentment.

                   L'interessant de tot això seria que les persones tenguéssim una capacitat d'autonomia per decidir en tots els sentits, i també en el del consum, però si ja és difícil aconseguir-la en el món adult, imaginau-vos si ho ha de ser en el món dels infants. 

                  La solució que Torroella dóna a tot això és que hauríem d'educar els nostres fills i/o alumnes des de la "cultura del saber què vull", no només des de la "cultura de l'esforç", que també és molt necessària.  S'ha de donar autonomia a l'educand perquè pugui prendre decisions, d'acord amb la seva edat. D'aquesta manera, es genera en ell una entitat sòlida. Tot això li despertarà valors com la responsabilitat i la participació.  És important comunicar-li indirectament, també, que el tenim en compte i això és una mostra ferma d'estimació.

                 Tot això no són fòrmules màgiques, sinó simples reflexions que poden ajudar-nos a millorar com a educadors. M'ha semblat molt interessant pensar en aquesta "cultura de saber què vull", ja que ens pot ajudar a no caure en les manipulacions televisives de la publicitat o en el materialisme, en el voler acumular i no només en el voler alguna cosa.

                 Ara que arriba el Nadal, serà interessant tenir tot això en compte i triar bé els nostres regals per als més petits, també serà interessant equilibrar-ne la quantitat.

   1. Fes-ne un resum. Tot conta de la educacio dels  nins que tens o que coneixes. Tambe xerra de tota la crisi que esta estesa per certes parts del mon. 
  2. Tema. De la crisi que esta estesa per el mon.
   3. Escriu deu verbs que hi surtin, deu noms, deu adjectius i els adverbis que hi trobis.

VERBS: interessat,parlava,ajudin,tornar,podem,decidir,huriem,pugi,ajudar,pensar.

NOMS:

ADJECTIUS:

ADVERBIS:

Comentari poètic

Comentari poètic

Stop a la violència de gènere. Tolerància zero

El 25 de novembre, hem celebrat el Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència envers les dones / Día Internacional de la Eliminación de la Violencia contra la Mujer. És una data que cal recordar, que cal celebrar junts, homes i dones, per eradicar definitivament aquesta violència, psicològica i física, que pateixen moltíssimes dones arreu del món, també en el nostre país.

 Al masclisme criminal

(Pura Peris)

(No m’ofegues, deixa'm viure)

Respire

Per què et moleste?

Visc

t’he de demanar permís?

Si m’aparte del teu pas

Per què em maltractes?

Pense i m’expresse

Per què em malinterpretes?

Camine,

Per què em poses pedres en el camí?

Fa temps que vaig decidir

que la vida no és vida

si has de transitar per ella

a cada pas demanant permís.

No puc evitar-ho, respire,

camine, opine, gaudisc dels amics,

No m’ofegues, deixa'm viure

no vull ser una titella

de la que altres tiren dels fils

ni sóc una diana

on altres practiquen el tir.

(del poemari Ones sobre la mar, premiat al XXI Premis 9’Octubre 2013, Ajuntament Sant Vicent del Raspeig,)

Maltracte

(Pura Peris)

Flor desfullada

per por i punys marcada

pensa't, no calles!

(de Tasts de vida, ed. Germania 2014)

Il·lustracions d'Alex Rodriguez

1. Tema de cada un dels poemes. 1. Masclisma criminal. 2.flor desfullada.

2. Fes-ne un resum. va de la violencia de genere.
3. Coneixes algun cas real? Explica'l. no

4. Quin maltracte creus que és pitjor el físic o el psíquic? Per què?psiquic. perque ve del cap.

Poesia popular

Poesia popular

La poesia oral: gèneres, funcionalitat i pervivència

La poesia oral: gèneres, funcionalitat i pervivència és un llibre coordinat per Jaume Guiscafrè i Caterina Valriu , que està editat per Publicacions de l'Abadia de Montserrat i el Departament de Filologia Catalana i Lingüística General i Edicions UIB (2007).

Els textos que integren aquest volum tenen com a denominador comú la voluntat d'explorar el complex món de la poesia oral en alguns dels gèneres que la conformen, en l'àmbit de la llengua catalana i essencialment des d'una perspectiva funcional i sincrònica.

El llibre inclou nou estudis, tots realitzats per especialistes en la matèria, sobre un aspecte o un altre de la tradició popular vinculada a la creació poètica. Així, Carme Oriol aprofundeix en la baladística; Jaume Guiscafrè analitza les diferències entre la balada i el romanç, mentre que Josep M. Esteve posa de manifest com els materials orals que conformen els jocs i les cançons del repertori infantil són peces funcionals que faciliten un gran nombre d'aprenentatges a un ampli ventall d'edats. Antoni Serra analitza algunes de les balades catalanes més freqüents i Felip Munar sintetitza al seu estudi els principals recursos que cal posar en pràctica per compondre gloses, mentre que Caterina Valriu treballa sobre el corpus de les gloses populars mallorquines que parlen de les dones en la seva relació amb l'altre sexe.

Joan Borja demostra en la seva aportació com les formes expressives pròpies del folklore són el substrat poètic sobre el qual es construeix l'estètica d'un gran nombre de cançons dels cantautors adscrits a l'anomenada Nova Cançó; Víctor Gómez Labrado fa una acurada revisió de les balades que conformen el corpus del comte maleït i condemnat a vagar eternament com una ànima en pena per les seves malifetes; i, finalment, Bàrbara Sagrera revisa la funcionalitat dels proverbis.

Un llibre fantàstic per a conèixer el nostre folklore, analitzar-lo i difòndre-lo. Són els nostres arrels poètics!

Les il·lustracions són de Johanna Wright.

1. Fes un resum del que s'explica a n'aquesta entrada. Cerca informació sobre la poesia oral en general. Que es un llibre fet per dos autors i te conta que pots trobar moltes de glosses mallorquines i creacio de poesia. Poesia oral podi ser definida com tota Aquela poesia que é composta i transmesa sem Qualquer auxílio dóna escrita.